FAMILY TIES

Havien arribat a l’hospital feia més de cinc hores. Els havia avisat urgent  l’advocat del seu sogre. Estava furiosa perquè l’havien tret del llit de bon matí, i sense que donés temps ni a que la pentinessin, havien hagut de sortir corrent, pensant que l’avi estava a punt d’estirar la pota. Precisament aquell dia, que tenia sessió de Pilates i un dinar a l’Iradier amb les amigues per parlar del pròxim viatge.

I res, que aquell picaplets desgraciat d’en Llopis no arribava. Qui sí havia arribat, fixa’t tu, era el seu cunyat, el molt poca-solta, que portava set anys voltant pel món sense fotre brot i ara que el seu pare estava a punt de dinyar-la, justament ara, apareixia com el fill pròdig… La Maria Rosa portava ja vint-i-cinc anys aguantant les bromes pesades del seu pare polític i les seves pixades fora de test, però estava clar que els donaria pel sac fins i tot per morir-se. Déu sap que si no hi haguessin tants diners en joc no ho hagués aguantat.

Finalment, l’advocat arribà, tan digne com sempre i vestit immaculat, amb la seva habitual corbata de llacet i acompanyat per una senyoreta molt exuberant. La Maria Rosa va pensar que era la nova secretària. Tots es col·locaren al voltant del llit del patriarca: el fills, la jove, l’advocat i la presumpta empleada. El vell inicià un discurs que semblava interminable, en el qual agraí que haguessin vingut tots. El seu advocat, que era qui els havia avisat, donaria fe que estava en ple ús de les seves facultats mentals. El motiu de la reunió familiar era presentar-los a la Jacqueline, la seva nova madrastra.

I llavors es féu un silenci sepulcral,  només interromput pel cop sord del cos de la Maria Rosa en anar a parar a terra.

 

 

L’habitació es va convertir en un caos. L’ancià no parava de riure i moure’s. Mentre, l’advocat, si us plau, Joan Ramon, que et puja la tensió. L’alarma del monitor va començar a sonar. Van aparèixer dues infermeres i un metge. Una infermera va anar cap al vellet. Si us plau, no es tregui les ulleres nasals, que ja sap que li baixa la saturació. Ai, que em pixo, Llopis. Que m’ho faig a sobre… No home, no, Joan Ramon, que portes la sonda. L’altra infermera i el metge atenien la Maria Rosa, víctima d’un atac d’angoixa. Diazepam de deu mil·ligrams, deia el metge. No té cap al·lèrgia, veritat? Aparteu-vos, que pugui respirar! cridava el marit. Enrere, enrere! I l’avi que no parava de riure. Joan Ramon, això és massa! deia l’advocat. No siguis avorrit, hòstia, Llopis!  Això t’ho recompenso, home!  I fent-li un gest per a que s’apropés, li diu a cau d’orella: tres-cents, ni un duro més. I després, pica l’ullet a la Jacqueline i li dóna un copet al cul, gràcies, preciosa!

La Jacqueline surt de l’habitació amb en Llopis, que l’acompanya avergonyit fins a l’ascensor i, tan discretament com pot, li dóna els diners.  Ella, descarada, se’ls fica entremig del pitram. I mentre li col·loca bé la corbata de llacet, li diu:  Gracias, papito. Fue un placer. Hasta otra, mi amor…

 

 

 

 

Anuncis

2 comentaris

Filed under Narrativa

2 responses to “FAMILY TIES

  1. blaufosc

    Però quina mala baba! quan he llegit allò del Pilates i l’Iradier ja he intuit que la Maria Rosa les passaria canutes.

    T’has venjat d’algú? t’has inspirat en alguna Maria Rosa concreta?

    Gràcies per fer-me riure!

    🙂

    • Eva

      En el món hi ha moltes, de Maria Roses, però sincerament no m’he inspirat en ningú en particular. La Maria Rosa és una impresentable, però el iaiet és molt catxondo i ja li dóna la seva lliçó. M’alegro d’haver-te fet riure. Fer riure un tio intel·ligent com tu no sempre és fàcil, així que per a mi és un afalac. Gràcies a tu per llegir-me!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s