LLOCS

Per què serà que hi ha llocs en els quals deixes una part de tu? Llocs que et roben el cor, que t’encisen. Llocs als quals mai no diràs adéu. Llocs als quals saps que sempre tornaràs, perquè no pots fer més, perquè sempre hi haurà un pretexte, una oportunitat.  Llocs als quals et sents com a casa i a la vegada, et sents més irremediablement sola que enlloc. Llocs on has conegut què és ser feliç i què és el dolor. On has sabut què és estimar i on has aprés que estimar és d’aquelles coses de les quals un no s’ha d’avergonyir mai. Llocs on has pujat fins el cel per després estavellar-te i quedar feta xixines. Llocs en els quals et són familiars fins i tot els racons que no has vist mai abans. Llocs a on se’t fa un nus a l’estòmac sense saber ben bé perquè. Llocs a on sents que has de buscar alguna cosa que no saps ni què és. Llocs que et criden. Llocs a on sents que cada passa que fas, l’has feta ja fa molt de temps, abans de ser tu, potser… Llocs  especials.

Anuncis

6 comentaris

Filed under Personal

6 responses to “LLOCS

  1. Elena

    Por casualidad no serà Londres?
    Petonets

    • Eva

      Elementary, my dear Watson!
      Qué te voy a contar yo a tí que ya no sepas… Es difícil expresar lo que siento allí, ni yo misma a veces lo entiendo, y no tiene que ver con las experiencias vividas allí, es algo más. Qué sé yo… igual son tonterías y nada más.
      Tengo ganas de verte. Ya falta poco para Mayo. Besitos!

  2. blaufosc

    A la vegada, hi ha llocs que són una pell, una veu, un somriure. Els llocs són molt importants, fins i tot aquells que, com molt bé dius, semblen de sempre malgrat no haver-los vist mai.

    Tinc alguns llocs així i… viure-hi és un dels desitjos que espero acomplir alguna vegada.

    Gràcies per lletres tant boniques!

    • Eva

      Gràcies per això de lletres boniques, que més voldria jo…
      Certament hi ha llocs que són el que dius: una paraula, una veu, un somriure. Hi ha llocs especials amb els que somniem sense saber ben bé perquè i que resulten estranyament familiars inclús quan els veus per primera vegada. Tot un misteri que em té molt intrigada.
      Tant de bo tu sí aconsegueixis viure en un d’aquests llocs teus. Jo ho veig com un impossible, així que m’hauré de conformar amb somniar i tornar una vegada i una altra…
      Gràcies novament pel teu comentari!

      • blaufosc

        Potser és que els llocs on jo vull viure són més modestos… no ho sé. L’important és que ell lloc més important, que sigui un mateix, sigui el més confortable possible.

        I les teves lletres són boniques, si als teus lectors els ho sembla, no?

      • Eva

        Tens tota la raó! Gràcies!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s