POR

Això és el que vaig sentir ahir momentàniament. Por. O era més aviat pànic?  No ho sabria dir. Cert que sempre tendeixo a fer una mica un gra massa de segons què, però és que ahir la situació en permetia, de muntar-se pel·lícules…  I vaig pensar com era d’injust el fet que, de vegades, no només hem de lluitar contra la nostra pròpia merda, sino també contra la dels altres que intenta esquitxar-nos de tant en tant…

Ahir vaig viure un moment de pànic intens.  D’aquells moments en que intueixes, només intueixes, que quelcom molt dolent se’t pot venir a sobre. Sents, olores el perill… El tens molt a prop. I vaig recordar aquella escena de “El senyor dels anells”, quan la Companyia de l’Anell està creuant les mines de Mòria i estan tots envoltats d’orcs i de sobte, els orcs fugen i te n’adones que una de grossa està a punt de passar. Aquelles cares intueixen, com jo intuïa ahir, que t’envolta un perill com mai no l’has conegut . I a mi també em van venir ganes de sortir corrent cap al pont de Khazad-dûm…  No sé com acabarà el meu viatge, no sé si en sortiré ben parada. Per desgràcia, jo no disposaré d’espasses que es tornen blaves quan s’apropen els orcs,  ni tinc la llum d’Eärendil per il·luminar allà on vagi, ni tinc res amb que tapar-me que em faci invisible. Què més voldria. Jo no tinc a on amagar-me, jo he d’enfrontar-me cara a cara al Balrog i no sé si seré finalment guanyadora.

Per si de cas, intento recordar les paraules de Gandalf:  “Inclús el més petit pot canviar el curs del futur…”

Anuncis

6 comentaris

Filed under Cinema, Personal

6 responses to “POR

  1. pep

    Recorda que la comunitat de l’anell estava formada per amics, i s’ajudaven un a l’altre. Recorda la teva comunitat i els amics que t’ajudaran. Potser cap és un Gàndalf, i ni tan sols un Àragon, però els hobbits qu et’envolten també són valents.
    Un petó, guapíssima.

  2. Eva

    Sí que tens raó… Tinc la sort de tenir bona gent al meu costat, així que crec que podré sortir viva d’aquesta missió. Jo crec que tinc el meu Samsagaz, el meu Legolas… Si et veus de hobbit, quin prefereixes ser, el meu Pippin o el meu Merry?

  3. Pep

    No em deixes triar entre els millors, precisament. El Pippin i el Merry són molt simpàtics i valents en els moments decisius, però no m’hi veig ni d’un ni de l’altre. A més, jo no fumo i ells eren dos carreters.
    Sé que no puc aspirar a ser un Légolas per la bellesa i que el teu Samagaz ha de ser la persona que tens més a prop.
    La llàstima és que no tengui l’anell del Frodo per poder desapareixer quan vull. Mira que et dic, porser fins i tot m’arriscaria a que em veiés en Senyor de Mordor.

    Al final seré un d’aquell desgraciats, un dels genets de Rohan o un guerrer de la Ciutat Blanca (ni tan sols el Faramir), que moren en totes les batalles i es queden sense cap mena de glòria. La posteritat no en parla, d’aquest. De jo tampoc en parlarà.

  4. Eva

    Home, no siguis tràgic… Mira, el Sam i el Legolas ja estan adjudicats… Però pots escollir entre Boromir, Aragorn, Pippin, Merry, Gimli o Gandalf… No està tan malament. Jo et posaria més aviat com a Boromir o Faramir, ja que no vols fer de hobbit… Faramir és un personatge que crec que et va bé. I a mi m’encanta! El germà petit, la seva lleialtat al pare i al germà… És un gran personatge! Però escolta, si prefereixes ser un altre…
    Jo també desitjaria poder desaparèixer de tant en tant, però millor sense anell, millor amb allò que es tapaven i ja no se’ls veia… Menys perillós, no creus?
    Qui sap de qui parlarà la posteritat? Per què no de tu?

  5. blaufosc

    El dolent, el Dolent de veritat del Senyor dels Anells és, en el fons, un beneit. Jo m’imagino l’autèntic mal com una intel·ligència sense sentiments. El dolent perfecte és un psicòpata: integrat, capaç de simular ser normal, però desprovist de cap escrúpol.

    Un llop en un cau d’ovelles…

    • Eva

      Cert que una intel·ligència sense sentiments fa por. Però aquest psicòpata del que parles, vols dir que podria viure integrat i simular ser normal? Si a la gent “normaleta”, ja ens costa semblar-ho i tenim tots les nostres tares, que em dius d’un autèntic malalt? Hauria de ser massa intel·ligent. Aquests ja són associals de per sí. Però si algú pugués ser com tu dius… llavors ja seria el DOLENT per excelència… De por…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s