Monthly Archives: Mai 2010

CONTRA LES CORDES

Diuen que en tota història ben narrada ha d’haver uns personatges i un conflicte. Entre d’altres coses, és cert.  S’ha de portar al personatge contra les cordes i és llavors quan hi ha un punt de gir a la història. A la del meu personatge, és el moment en que decideix deixar de ser objecte, per a ser subjecte de la seva pròpia vida. Sembla fàcil, però no ho és. I sembla que tothom ho fa, però no és així. És el que la gent anomena portar les regnes de la seva vida.  A mi,  tot plegat, el que em provoca és vertígen.

Anuncis

9 comentaris

Filed under Narrativa, Personal

PLANIFICAR

Segons el diccionari:  ” Organitzar o dirigir quelcom segons un pla determinat”

Es pot planificar tot?  Es pot planificar una vida?  Evidentment,  no.  Podem tenir expectatives, somnis, anhels. Podem tenir claríssim el que desitgem, el que volem fer amb ella.  Però nosaltres no sóm l’únic factor que intervé per fer realitat els nostres desitjos. No tot està en les nostres mans.

5 comentaris

Filed under Personal

IMPREVIST

Segons el diccionari:  “No previst”.

Sinònims d’imprevist: inesperat, impensat, inopinat, improvís, insospitat.

Estic fent un intent de batejar el meu pal de paller i avui m’han donat aquesta idea: l’imprevist. Els efectes de l’imprevist sobre la vida de les persones. Jo vull parlar de com una situació inesperada pot fer canviar radicalment la vida d’algú o portar-la per camins insospitats. El poder de l’inesperat. No ho sé…  Si algú vol ajudar i rebatejar-ho o dir què li suggereix l’imprevist, estaré eternament agraïda.

2 comentaris

Filed under Narrativa, Personal

SOBRE LES ESPÈCIES…

Tinc una companya de feina amb la que tinc molt bona relació. I com em passa amb algunes persones, no sé ben bé el motiu, perquè l’una és l’antítesi de l’altra. En molts sentits. Però això ja em sol passar, a mi. Em refereixo a això de tenir bon rotllo amb gent amb la que tinc poques coses en comú. I m’agrada. És molt enriquidor.

La qüestió és que parlàvem ella  i jo l’altre dia d’homes i va deixar anar una d’aquestes frases lapidàries amb la que va aconseguir que em petés de riure.  Va i de sobte em diu molt seriosa amb una canya de cervesa a la mà:

“Eva, recuerda esto siempre:  más vale cabrón en mano que friki volando”

Jo, em vaig quedar a quadres i no podia parar de riure. El seu argument és que al cabrón ja te’l veus venir, ja saps perfectament de què va. En canvi, un friki sempre és un cabrón en potència i si no ho ha sigut abans és perquè no ha pogut ser-ho, per raons mil, però a la que descobreix que té poder sobre tu, el friki es transforma en cabrón gairebé segur. I deixa-te’l estar…  Res, una d’aquestes pixades fora de test que et fan passar una bona estona…

Deixa un comentari

Filed under Personal

FAMÍLIA

Segons el diccionari: unitat social formada per un grup d’individus lligats entre ells per relacions de matrimoni, parentiu o afinitat.

Hi ha la família que no podem escollir i aquella altra que sí escollim: els amics.  Avui em sento immensament agraïda i molt afortunada per tenir les meves dues famílies. Amb els elements distorsionadors inclosos. Tenir-les em fa feliç.

Són el millor que tinc.

Deixa un comentari

Filed under Personal

HUMAN

Aquesta cançó em posa una mica els pèls de punta. M’agrada.

6 comentaris

Filed under Música

PAL DE PALLER

La pregunta del milió: quin és el meu “pal de paller”?  De què m’agradaria que anés la meva història?  No ho sé, el que m’és més fàcil d’imaginar o el que sento és allò de que la vida no sol ser mai el que un somnia. Que algú que jo sé, podria dit que no ha somniat mai res, o no ha imaginat mai res… Malament… Jo crec que tots, més o menys, hem tingut expectatives: del que voldríem que fos la nostra vida, del que volem ser, amb qui voldríem estar… Tots esperem ni que sigui una mica. Qui digui que no, no me l’acabo de creure. Per a molta gent, no em considero gens original,  passa el temps i te n’adones que la realitat no té res a veure amb la teva imaginació. I no és que t’hagis imaginat res de ciència-ficció, no… T’has imaginat coses ben normaletes, però que està clar que no estan a l’abast de tothom.  Haver de pair la realitat que a un li toca viure és ben difícil. I no perquè sigui horrorosa, ni molt menys, sino perquè no és la que un esperava. Vaig llegir en una revista d’aquestes “del cor” que una famosa deia una cosa com que “es considerava afortunada encara que la seva vida no era el que ella hagués volgut, el que ella havia desitjat”  I em vaig sentir molt identificada. Inclús vaig pensar allò de “mira, les actrius famoses també poden sentir el mateix que la resta dels mortals”. A mi,  el que algú més o menys famós senti això, no em serveix pas de consol. En absolut. Però està clar que ningú, famós o no,  és immune a les burles de la vida. Què sé jo, que segueixo buscant allò que vull dir, i que com va dir la meva primera profe de narrativa, tinc por de que un cop hagi trobat de què vull parlar i comenci a fer-ho, no em doni temps i al cap de poc tingui necessitat de dir una altra cosa. Si és per bo, benvinguda sigui l’empanada mental!

Per acabar de forma positiva, vull recordar una activitat que ens han fet en un curs avui mateix.  Per concloure el curs, ens han fet fer grups de quatre persones i havíem de dir el que vèiem bo de les altres persones, el que admiràvem o ens agradava… A mi m’ha tocat amb dues companyes de la feina i una col·lega desconeguda.  M’ha sobtat que totes coincidissin en que desprenc alegria.  Jo, últimament, em veig molt Felipe de la Mafalda, que dic jo, però les tres han coincidit que dono una imatge diferent. Pel que es veu, transmeto alegria i sempre ric molt. I segons elles,  sempre dono bon rotllo i s’està a gust amb mi (una m’ha dit que quan ens toca treballar juntes està més contenta, perquè sempre que podem ens escapem o petem la xerradeta i diu que la faig riure i se sent molt bé quan hi estic!). M’he quedat a quadres… M’ha fet recordar a un amic meu holandès, que quan ens vam conèixer em deia “Lachabeki” o vés a saber com s’escriu, que en base a l’explicació que em va donar, vaig interpretar que significava alguna cosa així com “risitas”. Tornant a l’activitat, a part de si semblo una tia estupenda i de que treballen molt a gust amb mi, la que no em coneixia de res, m’ha dit que tinc molta vida… “Dones molta vida quan estàs a un lloc”  I aquí sí que m’he quedat ben parada, perquè aquesta dona em coneix de quatre dies. I ha tret aquesta conclusió de mi en quatre dies.  Òbviament, totes hem dit el bo de les altres i l’objectiu de l’activitat ha sigut aconseguir que sortíssim d’allà amb l’autoestima pels núvols. I reconec que l’activitat ho ha aconseguit, almenys momentàniament. M’he sentit la dona més feliç i meravellosa del món.  Recomano a tothom posar-la en pràctica.

4 comentaris

Filed under Personal