Monthly Archives: Juny 2010

HIPOCRESIA I SEXE JOVES

ADVERTÈNCIA:  les imatges que venen a continuació poden ferir la sensibilitat de persones amb dos dits de front i un mínim de tolerància.

Vergonyós…  Però d’on ha sortit aquest home?  Aquest senyor (per dir-li d’alguna manera perquè de senyor en té ben poc i de professional, menys encara) ataca a la consellera Marina Geli i a la política d’educació als joves de la Generalitat de Catalunya. En realitat, però, està atacant a tots els professionals de la salut que treballem en aquesta àrea. Jo, a aquest senyor, li diria que per sinistre, ell. Sinistre i patètic. 

Fa un parell de setmanes vaig anar a unes jornades sobre contracepció i un company ens va fer una comunicació, precisament, sobre les novetats del web Sexe Joves. Des de la seva aparició, ja fa uns cinc anys, el web ha anat creixent i cada cop rep més visites i encara que a aquest senyor caspós li sembli impossible i esclavitzant, s’ha hagut de fer una versió en castellà pel número de visites que es reben d’altres comunitats autònomes i una versió per a cecs-sords degut a la demanda creixent d’aquest col·lectiu. Aquest senyor em sembla que s’ha quedat ancorat al segle passat, quan parlar de segons què era un pecat. I parlant de pecats, el que faltava era el cardenal Sistach, sumant-se a les crítiques contra el web. Mira qui parla… Un representant del club de pederastes més gran del món, amb immunitat i tot. Per cert, recordo que quan jo era adolescent, a l’escola on anava, catòlica i concertada, va venir un professional a explicar-nos sobre mètodes contraceptius i un professor que també era sacerdot ens va fer un monogràfic (ho juro que és veritat) sobre la masturbació. En aquells moments em va sobtar veure un cura parlant d’allò, innocent de mi, no sabia encara que aquell home devia ser tota una eminència en la matèria en qüestió. Però tornant al tema del cardenal Sistach, amb la de merda que aquesta gent té a casa, sobta que tingui la poca vergonya de criticar un espai on els joves poden expressar els seus dubtes i se’ls intenta educar en el respecte a sí mateixos i en la responsabilitat.

Ara m’ha vingut al cap, vés per on, la Sarah Palin, la que havia de ser vicepresidenta dels EUA. Aquella dona que parlava de que s’havia d’arribar verge al matrimoni i que estava en contra de l’avortament i va aparèixer a mitja campanya amb una filla adolescent embarassada ( que van fer casar i hores d’ara, segons vaig llegir, ja està separada). Suposo que la Sarah Palin fa servir amb els seus fills la tàctica de l’estruç: ficar el cap sota terra i fer com si res no passés. Desconec si aquest senyor periodista té fills o no o si fa servir la mateixa tàctica: pensar que els seus fills adolescents són bons nanos i que obviàment no fan aquestes marranades: no tenen relacions sexuals, no es masturben… Vés a saber. Només dir, que si ho fan (molt probablement) són els nanos més normals del món. Perquè això és una realitat incontestable, li agradi a aquest senyor o no. 

A mi, a títol personal, em sobta molt quan veig nenes de segons quines edats que ja mantenen relacions, perquè la gent de la meva generació no érem tant precoços.  I en conya sempre dic que d’aquí poc haurem d’afegir al kit de la Primera Comunió un condó (sé que és una broma de mal gust, ho sé). I em sobta i ho trobo molt fort quan veig nenes que tenen les primeres relacions inclús abans de la menarquia, però veig que és la crua realitat i no serveix de res la tàctica de l’estruç: els adolescents tenen inquietuds i curiositat i no deixaran de fer coses perquè nosaltres mirem a un altre cantó.  I tots sabem, gràcies als col·legues del cardenal Sistach,  les conseqüències de segles de repressió i intolerància.

Aquest web es va crear per a ajudar als joves i només persegueix que aquests siguin autònoms, que siguin capaços de decidir quan se senten preparats per començar a tenir relacions sexuals (sense fer cas de la pressió del grup o de la mateixa parella), que ho facin amb qui desitgin i sobretot, que quan ho facin, sigui d’una manera saludable i responsable, evitant riscos innecesaris. No em sembla que res d’això sigui un pecat, no?

Per cert, afegeixo el famós web als meus favorits i convido a tothom a fer una ullada. I felicito des d’aquí als companys que hi treballen.

6 comentaris

Filed under Actualitat

DESAHUCIAR

Me gusta la potencia que tiene esta palabra en castellano.  Desahuciar, desahucio, desahuciado.  Suena a terrible, a trágico.  Desnonar, en català, no em fa el mateix efecte.  Según el diccionario:

1. tr. Quitar a uno toda esperanza de conseguir lo que desea.

2. Considerar el médico que un enfermo es incurable.

3. Despedir el dueño de un piso, local o finca  a su inquilino mediante una acción legal.

En particular pensaba en la acepción número 1 y en lo doloroso que resulta saberse desahuciado en ciertos aspectos por los demás, que no por uno mismo. Como diría alguien que conozco: brutal.

Hoy he leído en La Contra de La Vanguardia una entrevista con una señora que se llama María del Mar Fernández, activista de los derechos humanos. De esas personas cuya vida empequeñece la de cualquiera de los demás que nos pongamos a su lado. Me ha impactado su última respuesta. La descontextualizo parcialmente, aunque recomiendo leer la entrevista completa:

 

Al final entendí que no había llegado mi hora. ¿Sabe que me da mucha rabia?

Que en este último intento de llegar a Gaza haya muerto algún padre de familia, me hubiera gustado cambiarme por él porque yo ya lo he hecho todo. Pero la vida es un misterio, parece que hay un destino.

 

 

 

2 comentaris

Filed under Personal