Monthly Archives: Agost 2010

RAS I LLIS I

Em va avançar amb una maniobra magistral, pròpia d’un campió del món com el Valentino Rossi. Per darrera, gastava aires de top model damunt d’una improvisada passarel·la.  Amb unes cames que no te les acabaves, feia unes gambades insultants. Com un secall, portava unes botes negres de mitja canya i taló alt, uns texans que auguraven problemes circulatoris i un jersei ficat per dintre de color barrufet esblanqueït. Era morena amb un cabell llarg sospitosament arrissat i desafiava el fred portant la jaqueta a la mà. En un primer moment, només vaig advertir la peculiaritat de la seva indumentària, però ben aviat vaig parar atenció.  Coordinava de manera inversemblant totes les articulacions del cos i bransolejava els malucs com si fossin un pèndol hipnotitzador. La seva marxa, envaïda per la determinació, em va encisar. Però ningú més era víctima del seu encanteri. Vaig observar la gent que li venia de cara, esperant trobar en ells l’embadaliment que m’havia provocat, però tothom era immune. Qui era? A on aniria? Per què ningú més que jo semblava veure-la? Tot un expedient X que s’obria pas, com un Moisès invisible, entre el mar de gent que omplia el carrer i que, en un girar d’ulls, va desaparèixer de la meva vista.

Anuncis

3 comentaris

Filed under Narrativa