CARTA A D.

Aquest és el títol d’un llibre que he hagut de llegir per una de les assignatures que tenia aquest any: la diferència sexual en la història.

El llibre és, en realitat, una carta que l’autor, el filòsof i periodista André Gorz, va escriure a la seva dona després que aquesta emmalaltís i és moltíssim més que una declaració d’amor.

Deixant de banda qüestions teòriques sobre si el llibre parla d’una relació sense fi o una relació d’alteritat, m’ha captivat la seva senzillesa i grandesa a la vegada. És a dir, com es poden expressar els sentiments més sublims de la manera més senzilla. No calen grans paraules per expressar el més autèntic i de la millor manera.

Quan vaig començar el llibre immediatament vaig pensar allò que deien a les classes de narrativa: en un relat, la primera frase és tan important com la última. Aquest és el començament d’aquest llibre:  “Acabas de cumplir ochenta y dos años. Has encogido seis centímetros, sólo pesas cuarenta y cinco kilos y sigues siendo bella, elegante y deseable

Sobren les paraules…

Anuncis

5 comentaris

Filed under Lectura

5 responses to “CARTA A D.

  1. Quan pugui hem llegiré aquest llibre… ha de ser molt bonic.

    Això que dius de que la primera frase és tan important com la última és ben cert. Quan agafes un llibre i t’enganxa desde la primera paraula ja no el pots deixar, en canvi si el començament és més pesat pot ser que no li donis l’oportunitat.

  2. Quan pugui em llegiré aquest llibre… ha de ser molt bonic.

    Això que dius de que la primera frase és tan important com la última és ben cert. Quan agafes un llibre i t’enganxa desde la primera paraula ja no el pots deixar, en canvi si el començament és més pesat pot ser que no li donis l’oportunitat.

    • Moltes gràcies pel teu comentari! Tens tota la raó. A mi, aquesta frase, la primera vegada que la vaig llegir em va deixar amb la boca oberta. El llibre és bonic i fàcil de llegir. Molt, molt curtet. L’autor, a banda de ser un home enamorat, és un filòsof i es nota. Però és entranyable veure fins a quin punt estimava la seva dona. Crec que es van suïcidar junts. Un final trist per una història d’amor d’aquelles que sembla que no existeixin.

  3. Si, es van suïcidar junts després d’estar uns 60 anys també junts.

    En el llibre hi ha assaig i també una part biogràfica. Hi ha passatges plens de tristor i d’altres plens d’amor, tendresa i esperança en ensenyar-nos que no tot és sòrdid i gris.

    Teniu raó, segur que és molt important una bona primera frase per enganxar des del principi. També ho és si s’ha de parlar en públic.

    • Veig que el coneixes bé, el llibre… A mi em va agradar molt. I tens raó, suposo que el missatge final és d’esperança, si més no, és el que sents en veure com s’estimaven aquestes dues persones.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s