LA FIRA DE LES VANITATS

Estic ara començant a preparar els meus exàmens de gener. Sí, ja sé que faig tard… La qüestió és que fa unes setmanes vaig anar a veure a un dels meus professors per demanar-li l’avaluació única (faig ara un parèntesi, literal, per fer una reflexió: i és que el famós Pla Bolònia, que jo no tenia el plaer de conèixer gaire, no afavorirà precisament la gent que treballa i estudia. Més aviat el contrari. Així que a les aules trobarem, o “yogurines” amb Red- Bulls a la mà o jubilats mitigant la seva necessitat de coneixements). Com deia, vaig anar a veure aquest professor i li vaig demanar si havia algun manual per preparar l’assignatura. Ell em va dir que no i va afegir: “Oblidi’s de l’exàmen” I jo vaig pensar: “Com no l’ha de fer vostè…” L’assignatura en qüestió, per si algú està encuriosit, és Història dels Països Europeus III  (l’ Europa Occidental). És a dir: política, economia, societat i relacions internacionals a l’Europa Occidental durant l’època contemporània. Poca broma…  A banda de recomanar-me una Història Social d’Anglaterra, el professor em va sorprendre quan em va dir que per preparar-me l’exàmen em llegís alguns llibres i em va dir un parell. Un, aquest mateix, “La fira de les vanitats” , de William M. Thackeray. Un altre, “Retorn a Brideshead” d’Evelyn Waugh i em va dir un altre autor del qual no se’n recordava de cap títol:  Thom Jones (important la h, perquè quan vaig demanar per ell en una llibreria ja em van haver de fer la conya amb el cantant).  La proposta, en un principi, em va sobtar i de forma molt positiva. Estudiar història a través de la literatura?  Genial!!! Mai m’havia trobat cap professor que m’ho proposés.  Però és que, després de llegir aquest llibre, “La fira de les vanitats”, entenc quanta raó tenia aquest senyor…

“La fira de les vanitats” (1847) és una de les obres de  William M. Thackeray, o la seva obra mestra, segons autors. A Thackeray li va tocar la “desgràcia” de ser contemporani de Dickens, un gran mestre de la literatura universal i posat sempre com exemple, perquè va ser capaç de mostrar-nos de manera magistral una part de la societat anglesa del seu temps.  Però en Thackeray no desmereix en res aquest objectiu i pel meu gust, l’aconsegueix plenament i de forma superba. Per qualsevol amant de la història i de la literatura és un llibre digne de llegir, un clàssic.  El marc és l’Anglaterra de principis del segle XIX, en els anys previs i posteriors a la famosa batalla de Waterloo i l’autor fa una descripció admirable de la societat anglesa d’aquest temps. I tot gràcies a una galeria de personatges impressionant. L’autor va fent servir al llarg de tota la seva obra una sèrie de recursos narratius que a qualsevol que li agradi la narrativa deixa bocabadat, entre d’altres coses perquè arribes a la conclusió de la de recursos brillants que se t’escapen per pura ignorància. El llibre està escrit, a més, amb un to satíric important i això el fa ser, a part de fàcil de llegir, divertit. Sovint, et sorprens a tu mateix somrient o directament rient mentre el llegeixes.  No he pogut evitar anar a YouTube a veure trossos de la peli que van fer basant-se en aquesta obra. I el de sempre:  res comparat a un llibre. No hi ha color.  I no dic res més, perquè sé per experiència pròpia, que quan s’exalten massa les virtuts, ja sigui d’una obra o d’una persona o del que sigui, després els altres poden córrer el risc de sentir-se desil·lusionats al respecte.

Si una cosa queda clara, però, és que hi ha coses que no canvien al llarg dels segles. I la societat que ens ha tocat viure, segueix sent, igual que la que Thackeray descriu, una veritable fira de les vanitats...

 

 

 

 

 

Anuncis

2 comentaris

Filed under Història, Lectura, Narrativa

2 responses to “LA FIRA DE LES VANITATS

  1. Hola!
    No he llegit aquesta obra. Conec en Thackeray per haver llegit Barry Lyndon, una novel•la anterior a la Fira.

    Em va agradar molt i quasi bé per les mateixes raons que expliques tu. Fa un bon retrat dels personatges i es nota que té un cert humor irònic en la solució d’algunes situacions, a més de descriure les escenes amb molt de realisme.

    En el cas de Barry Lyndon també em va agradar la pel•lícula que va fer en Kubrick.

    Espero que la lectura et serveixi també per a l’examen. Que vagi bé.

    • Gràcies, Tomàs!
      Després d’haver llegit “La fira de les vanitats” em venen ganes de llegir altres obres d’aquest autor. M’ha agradat especialment la seva ironia, com tu dius i el seu sentit de l’humor. I també que fa servir recursos narratius poc convencionals d’una manera magistral.
      Quan tingui una mica més de temps, m’agradaria llegir quelcom més d’ell… Gràcies!!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s