Category Archives: Actualitat

VOTAR O NO VOTAR: AQUESTA ÉS LA QÜESTIÓ

Sóc una ciutadana anònima. Jo no entenc ni d’economia ni de política. No puc debatre ni argumentar grans idees sobre el perquè els polítics no em semblen convincents, perquè senzillament no sabria per on començar. De la única economia que entenc és de la domèstica, la de casa meva. Entenc que he de pagar unes factures cada mes i que el 27 de novembre de cada any (o sigui, ahir) em revisen les condicions de la hipoteca, així que d’aquí pocs dies rebré una carta dient-me quant em toca pagar. Per sort, sóc una gran afortunada perquè tinc feina estable, o almenys, el més estable que es pot tenir avui dia i ho dic amb la boca petita…

I aquí estic, sense saber què fer. Si votar o no.  El votar: és un dret o una obligació?  Per a mi sempre ha estat més un dret i no he deixat de votar mai. La única vegada que no ho he fet va ser fa quatre anys per les eleccions al Parlament perquè estava de vacances a l’estranger, a un lloc on importava ben poc que Montilla hagués estat escollit nou President de la Generalitat de Catalunya. No he vist mai el votar com una obligació en el sentit impositiu de la paraula, sino que he intentat veure-ho com una festa en la qual la meva opinió compta. Però és que això d’avui no em sembla cap festa, em sembla una farsa, una comèdia esperpèntica i haver-me d’aixecar i veure als candidats xutant a porteria o mirant l’hora em resulta patètic, perquè cap ni un em desperta confiança, sino més aviat mensypreu.  Menyspreu?  No sé si és la paraula adient… Però quan els veig només sento desconfiança, suspicàcia, recel i tots els sinònims que sigueu capaços de trobar.

Si parlem dels polítics no crec que fem cap descobriment si diem que tothom qui treballa en política i  tasta el poder pot acabar esquitxat o amb grans possibilitats d’acabar corromput. Sino, és suficient veure els d’Esquerra i els d’Iniciativa. Molt anar sense corbata, molt anar en bicicleta, però tots hem vist com li han agafat el gust a això del poder i el  resultat: desil·lusionant. I tots els altres, antics coneguts per a tots, més del mateix.  Ja ho deia fa molts segles Macchiavello: qui tasta el poder… té molts números de corrompre’s. És la naturalesa humana. I amb corrupció no vull dir robar diners (que també, òbviament), sino renunciar i passar-te pel forro els ideals que defenses en campanya i sumar-te  als que en treuen profit de la situació.

I el patètic és adonar-se’n de que no hi ha alternativa. De que tots van del mateix. Com diria una amiga meva són “los mismos perros con distintos collares”. I no sé què fer…  Voto?  No voto?  Té sentit això del vot de càstig?  A qui castigo?  A ells?  A mi?  A la democràcia, com diria algun setciències? Què sé jo…

Anuncis

8 comentaris

Filed under Actualitat

EL MÓN AL REVÉS

Des del passat dilluns dia 5, ha entrat plenament en vigor a la Sanitat Publica, la nova Llei de Salut Sexual i Reproductiva. A les consultes, s’ha d’informar a les pacients que volen una interrupció voluntària de l’embaràs.
Se suposa, repeteixo, se suposa que:  s’ha d’informar de les ajudes públiques que la dona tindrà si decideix continuar la gestació i la cobertura sanitària, drets laborals vinculats a l’embaràs i a la maternitat, prestacions públiques per a la cura dels fills, centres a on adreçar-se per a rebre informació sobre mètodes contraceptius i sexe segur i on rebre atenció abans i després de la interrupció. Parlar de les conseqüències físiques i psìquiques de la interrupció, etc.
La dona ha de marxar de la consulta amb un full de derivació, una llista de centres acreditats per fer interrupcions, un full per les dades bancàries (li cobraran la intervenció) i un full per al posterior rescabalament de l’import (vés a saber quan…) I això una major d’edat, que com sigui menor d’edat, millor no parlem. Un procés, tot plegat, d’allò més senzill…
I dic jo, molt humilment… Això no és començar la casa per la teulada o matar mosques a canonades? Perquè estic completament d’acord que la Llei de l’avortament necessitava urgentment una revisió i crec en el dret de qualsevol dona a decidir quan i com vol tenir un fill…
Però no seria de més sentit comú finançar la contracepció? Posar-la a l’abast de tothom, afavorint-ne un ús responsable i facilitant l’accés? En comptes d’això, financien l’avortament… És d’un absurd que fa por. És tragi-còmic. És… el món al revés…

2 comentaris

Filed under Actualitat, Salut

HIPOCRESIA I SEXE JOVES

ADVERTÈNCIA:  les imatges que venen a continuació poden ferir la sensibilitat de persones amb dos dits de front i un mínim de tolerància.

Vergonyós…  Però d’on ha sortit aquest home?  Aquest senyor (per dir-li d’alguna manera perquè de senyor en té ben poc i de professional, menys encara) ataca a la consellera Marina Geli i a la política d’educació als joves de la Generalitat de Catalunya. En realitat, però, està atacant a tots els professionals de la salut que treballem en aquesta àrea. Jo, a aquest senyor, li diria que per sinistre, ell. Sinistre i patètic. 

Fa un parell de setmanes vaig anar a unes jornades sobre contracepció i un company ens va fer una comunicació, precisament, sobre les novetats del web Sexe Joves. Des de la seva aparició, ja fa uns cinc anys, el web ha anat creixent i cada cop rep més visites i encara que a aquest senyor caspós li sembli impossible i esclavitzant, s’ha hagut de fer una versió en castellà pel número de visites que es reben d’altres comunitats autònomes i una versió per a cecs-sords degut a la demanda creixent d’aquest col·lectiu. Aquest senyor em sembla que s’ha quedat ancorat al segle passat, quan parlar de segons què era un pecat. I parlant de pecats, el que faltava era el cardenal Sistach, sumant-se a les crítiques contra el web. Mira qui parla… Un representant del club de pederastes més gran del món, amb immunitat i tot. Per cert, recordo que quan jo era adolescent, a l’escola on anava, catòlica i concertada, va venir un professional a explicar-nos sobre mètodes contraceptius i un professor que també era sacerdot ens va fer un monogràfic (ho juro que és veritat) sobre la masturbació. En aquells moments em va sobtar veure un cura parlant d’allò, innocent de mi, no sabia encara que aquell home devia ser tota una eminència en la matèria en qüestió. Però tornant al tema del cardenal Sistach, amb la de merda que aquesta gent té a casa, sobta que tingui la poca vergonya de criticar un espai on els joves poden expressar els seus dubtes i se’ls intenta educar en el respecte a sí mateixos i en la responsabilitat.

Ara m’ha vingut al cap, vés per on, la Sarah Palin, la que havia de ser vicepresidenta dels EUA. Aquella dona que parlava de que s’havia d’arribar verge al matrimoni i que estava en contra de l’avortament i va aparèixer a mitja campanya amb una filla adolescent embarassada ( que van fer casar i hores d’ara, segons vaig llegir, ja està separada). Suposo que la Sarah Palin fa servir amb els seus fills la tàctica de l’estruç: ficar el cap sota terra i fer com si res no passés. Desconec si aquest senyor periodista té fills o no o si fa servir la mateixa tàctica: pensar que els seus fills adolescents són bons nanos i que obviàment no fan aquestes marranades: no tenen relacions sexuals, no es masturben… Vés a saber. Només dir, que si ho fan (molt probablement) són els nanos més normals del món. Perquè això és una realitat incontestable, li agradi a aquest senyor o no. 

A mi, a títol personal, em sobta molt quan veig nenes de segons quines edats que ja mantenen relacions, perquè la gent de la meva generació no érem tant precoços.  I en conya sempre dic que d’aquí poc haurem d’afegir al kit de la Primera Comunió un condó (sé que és una broma de mal gust, ho sé). I em sobta i ho trobo molt fort quan veig nenes que tenen les primeres relacions inclús abans de la menarquia, però veig que és la crua realitat i no serveix de res la tàctica de l’estruç: els adolescents tenen inquietuds i curiositat i no deixaran de fer coses perquè nosaltres mirem a un altre cantó.  I tots sabem, gràcies als col·legues del cardenal Sistach,  les conseqüències de segles de repressió i intolerància.

Aquest web es va crear per a ajudar als joves i només persegueix que aquests siguin autònoms, que siguin capaços de decidir quan se senten preparats per començar a tenir relacions sexuals (sense fer cas de la pressió del grup o de la mateixa parella), que ho facin amb qui desitgin i sobretot, que quan ho facin, sigui d’una manera saludable i responsable, evitant riscos innecesaris. No em sembla que res d’això sigui un pecat, no?

Per cert, afegeixo el famós web als meus favorits i convido a tothom a fer una ullada. I felicito des d’aquí als companys que hi treballen.

6 comentaris

Filed under Actualitat