Category Archives: Història

LA FIRA DE LES VANITATS

Estic ara començant a preparar els meus exàmens de gener. Sí, ja sé que faig tard… La qüestió és que fa unes setmanes vaig anar a veure a un dels meus professors per demanar-li l’avaluació única (faig ara un parèntesi, literal, per fer una reflexió: i és que el famós Pla Bolònia, que jo no tenia el plaer de conèixer gaire, no afavorirà precisament la gent que treballa i estudia. Més aviat el contrari. Així que a les aules trobarem, o “yogurines” amb Red- Bulls a la mà o jubilats mitigant la seva necessitat de coneixements). Com deia, vaig anar a veure aquest professor i li vaig demanar si havia algun manual per preparar l’assignatura. Ell em va dir que no i va afegir: “Oblidi’s de l’exàmen” I jo vaig pensar: “Com no l’ha de fer vostè…” L’assignatura en qüestió, per si algú està encuriosit, és Història dels Països Europeus III  (l’ Europa Occidental). És a dir: política, economia, societat i relacions internacionals a l’Europa Occidental durant l’època contemporània. Poca broma…  A banda de recomanar-me una Història Social d’Anglaterra, el professor em va sorprendre quan em va dir que per preparar-me l’exàmen em llegís alguns llibres i em va dir un parell. Un, aquest mateix, “La fira de les vanitats” , de William M. Thackeray. Un altre, “Retorn a Brideshead” d’Evelyn Waugh i em va dir un altre autor del qual no se’n recordava de cap títol:  Thom Jones (important la h, perquè quan vaig demanar per ell en una llibreria ja em van haver de fer la conya amb el cantant).  La proposta, en un principi, em va sobtar i de forma molt positiva. Estudiar història a través de la literatura?  Genial!!! Mai m’havia trobat cap professor que m’ho proposés.  Però és que, després de llegir aquest llibre, “La fira de les vanitats”, entenc quanta raó tenia aquest senyor…

“La fira de les vanitats” (1847) és una de les obres de  William M. Thackeray, o la seva obra mestra, segons autors. A Thackeray li va tocar la “desgràcia” de ser contemporani de Dickens, un gran mestre de la literatura universal i posat sempre com exemple, perquè va ser capaç de mostrar-nos de manera magistral una part de la societat anglesa del seu temps.  Però en Thackeray no desmereix en res aquest objectiu i pel meu gust, l’aconsegueix plenament i de forma superba. Per qualsevol amant de la història i de la literatura és un llibre digne de llegir, un clàssic.  El marc és l’Anglaterra de principis del segle XIX, en els anys previs i posteriors a la famosa batalla de Waterloo i l’autor fa una descripció admirable de la societat anglesa d’aquest temps. I tot gràcies a una galeria de personatges impressionant. L’autor va fent servir al llarg de tota la seva obra una sèrie de recursos narratius que a qualsevol que li agradi la narrativa deixa bocabadat, entre d’altres coses perquè arribes a la conclusió de la de recursos brillants que se t’escapen per pura ignorància. El llibre està escrit, a més, amb un to satíric important i això el fa ser, a part de fàcil de llegir, divertit. Sovint, et sorprens a tu mateix somrient o directament rient mentre el llegeixes.  No he pogut evitar anar a YouTube a veure trossos de la peli que van fer basant-se en aquesta obra. I el de sempre:  res comparat a un llibre. No hi ha color.  I no dic res més, perquè sé per experiència pròpia, que quan s’exalten massa les virtuts, ja sigui d’una obra o d’una persona o del que sigui, després els altres poden córrer el risc de sentir-se desil·lusionats al respecte.

Si una cosa queda clara, però, és que hi ha coses que no canvien al llarg dels segles. I la societat que ens ha tocat viure, segueix sent, igual que la que Thackeray descriu, una veritable fira de les vanitats...

 

 

 

 

 

2 comentaris

Filed under Història, Lectura, Narrativa

PRÒXIM ORIENT

Aquest llibre me’l vaig llegir fa uns anys, quan vaig tornar d’un viatge per Síria i Jordània. El recomano a tothom que tingui interès en conèixer una mica més a fons  la història més recent del Pròxim Orient.

El llibre està escrit per dos periodistes francesos, que almenys quan el van escriure, eren redactor en cap i redactor en cap adjunt de Le Monde Diplomatique.  El llibre inclou una breu cronologia, de 1947 a 2003. I també mapes. Però el que resulta més interessant és el format.  Es tracten de 100 entrades en ordre alfabètic, com si fos un diccionari. Per exemple: conferències de pau, Hamas, jueu, venda d’armes, lobby, pla de partició, sancions, minories, islamisme, petroli, colonització, expulsió… I així fins a cent entrades. Veient el nom només, algunes d’elles semblen no tenir sentit, però conforme vas llegint, és com si anessis resolent un trencaclosques i en acabat, entens molt millor la història de la última meitat del segle passat a aquesta regió.

Crec que és un llibre imprescindible per algú que no coneix gaire el conflicte al Pròxim Orient i vol aproximar-se al tema, perquè no és el típic llibre d’història que pot desesperar a qui no li apassiona aquesta disciplina. Està molt ben escrit i és fàcil de llegir.

El llibre és de l’editorial Paidós, de la seva col·lecció d’Història Contemporània.

6 comentaris

Filed under Història, Lectura