Category Archives: Personal

INOBLIDABLE

INOBLIDABLE:  segons el diccionari,  “que no pot ésser oblidat”.

Després d’un llarg període de no escriure res al bloc, ja torno a ser aquí… Entre les vacances i allò que en diuen alguns, la “depre post”, feia molt que no escrivia res… Ni al bloc, ni fora del bloc.  Jo, no és que em cregui això de la depre post-vacances al peu de la lletra, el que sí és cert és que quan tornes vens envaït per un allau de bones intencions. Quan estàs fora, a milers de quilòmetres, te n’adones de com és de petit el nostre món, de que sóm només un petit puntet en un mapa i que és possible viure sense engegar el televisor durant tres setmanes, per posar un exemple, sense que el teu organisme pateixi cap col·lapse ni res per l’estil. De fet, és tan saludable!  El problema és que basten pocs dies, després de tornar a la feina, per veure’t de nou submergit en el desassossec que envolta la nostra existència.

Ara, però, no volia parlar d’això. Volia parlar d’allò que és inoblidable, per bo o per dolent. De com hi ha llocs, cares, somriures, paraules, moments que no s’obliden en tota una vida.  De com de febles i làbils sóm i com, de la forma menys inesperada, sorgeixen les nostres pors més amagades. Qui m’havia de dir que tindria un atac de pànic just a dalt d’un dels llocs més bonics del món?  He descobert que em fan por les alçades. Entre d’altres coses…

Perquè també em fan pors els “fantasmes”, en el sentit ample de la paraula. Em fa por veure com certs records encara poden encongir-me el cor, després de tant de temps. De com poden provocar una mena de pessic al cor o a l’ànima o a on sigui… De com em puc arribar a sentir avergonyida quan recordo les meves paraules plenes d’ignorància, ingenuïtat o potser feblesa… Quin ridícul tan espantós torno a sentir quan rememoro algunes vivències i quin enuig quan penso en algunes persones…

Res, deixo les meves cabòries mentals d’una vegada. Un amic va descriure el meu bloc com el lloc on jo regalo els meus sentiments.   Ho vaig trobar preciós, perquè els sentiments no són un regal gaire habitual en els temps que corren.

“Si la razón hace al hombre, el sentimiento lo conduce”  Jean Jacques Rousseau

Anuncis

3 comentaris

Filed under Personal

LA VERITAT

Segons el diccionari:  “Allò que realment és;  realitat”.

Pensava ara que no hi ha arma més eficaç, més cruenta i més implacable que la veritat.  Dita així, als morros, sense ornaments, sense paraules anestèsiques… Fa mal.  Quin dolor tan profund pot causar sentir de viva veu una cosa que el teu cor es resisteix a assimilar.  Brutal.

2 comentaris

Filed under Personal

DESAHUCIAR

Me gusta la potencia que tiene esta palabra en castellano.  Desahuciar, desahucio, desahuciado.  Suena a terrible, a trágico.  Desnonar, en català, no em fa el mateix efecte.  Según el diccionario:

1. tr. Quitar a uno toda esperanza de conseguir lo que desea.

2. Considerar el médico que un enfermo es incurable.

3. Despedir el dueño de un piso, local o finca  a su inquilino mediante una acción legal.

En particular pensaba en la acepción número 1 y en lo doloroso que resulta saberse desahuciado en ciertos aspectos por los demás, que no por uno mismo. Como diría alguien que conozco: brutal.

Hoy he leído en La Contra de La Vanguardia una entrevista con una señora que se llama María del Mar Fernández, activista de los derechos humanos. De esas personas cuya vida empequeñece la de cualquiera de los demás que nos pongamos a su lado. Me ha impactado su última respuesta. La descontextualizo parcialmente, aunque recomiendo leer la entrevista completa:

 

Al final entendí que no había llegado mi hora. ¿Sabe que me da mucha rabia?

Que en este último intento de llegar a Gaza haya muerto algún padre de familia, me hubiera gustado cambiarme por él porque yo ya lo he hecho todo. Pero la vida es un misterio, parece que hay un destino.

 

 

 

2 comentaris

Filed under Personal

CONTRA LES CORDES

Diuen que en tota història ben narrada ha d’haver uns personatges i un conflicte. Entre d’altres coses, és cert.  S’ha de portar al personatge contra les cordes i és llavors quan hi ha un punt de gir a la història. A la del meu personatge, és el moment en que decideix deixar de ser objecte, per a ser subjecte de la seva pròpia vida. Sembla fàcil, però no ho és. I sembla que tothom ho fa, però no és així. És el que la gent anomena portar les regnes de la seva vida.  A mi,  tot plegat, el que em provoca és vertígen.

9 comentaris

Filed under Narrativa, Personal

PLANIFICAR

Segons el diccionari:  ” Organitzar o dirigir quelcom segons un pla determinat”

Es pot planificar tot?  Es pot planificar una vida?  Evidentment,  no.  Podem tenir expectatives, somnis, anhels. Podem tenir claríssim el que desitgem, el que volem fer amb ella.  Però nosaltres no sóm l’únic factor que intervé per fer realitat els nostres desitjos. No tot està en les nostres mans.

5 comentaris

Filed under Personal

IMPREVIST

Segons el diccionari:  “No previst”.

Sinònims d’imprevist: inesperat, impensat, inopinat, improvís, insospitat.

Estic fent un intent de batejar el meu pal de paller i avui m’han donat aquesta idea: l’imprevist. Els efectes de l’imprevist sobre la vida de les persones. Jo vull parlar de com una situació inesperada pot fer canviar radicalment la vida d’algú o portar-la per camins insospitats. El poder de l’inesperat. No ho sé…  Si algú vol ajudar i rebatejar-ho o dir què li suggereix l’imprevist, estaré eternament agraïda.

2 comentaris

Filed under Narrativa, Personal

SOBRE LES ESPÈCIES…

Tinc una companya de feina amb la que tinc molt bona relació. I com em passa amb algunes persones, no sé ben bé el motiu, perquè l’una és l’antítesi de l’altra. En molts sentits. Però això ja em sol passar, a mi. Em refereixo a això de tenir bon rotllo amb gent amb la que tinc poques coses en comú. I m’agrada. És molt enriquidor.

La qüestió és que parlàvem ella  i jo l’altre dia d’homes i va deixar anar una d’aquestes frases lapidàries amb la que va aconseguir que em petés de riure.  Va i de sobte em diu molt seriosa amb una canya de cervesa a la mà:

“Eva, recuerda esto siempre:  más vale cabrón en mano que friki volando”

Jo, em vaig quedar a quadres i no podia parar de riure. El seu argument és que al cabrón ja te’l veus venir, ja saps perfectament de què va. En canvi, un friki sempre és un cabrón en potència i si no ho ha sigut abans és perquè no ha pogut ser-ho, per raons mil, però a la que descobreix que té poder sobre tu, el friki es transforma en cabrón gairebé segur. I deixa-te’l estar…  Res, una d’aquestes pixades fora de test que et fan passar una bona estona…

Deixa un comentari

Filed under Personal